1. Un barril de sabó moll

Vocabulari

L’autor es presenta com un cronista que anota tan fidelment com pot allò que li expliquen. Per aquest motiu, és lògic l’aparició d’occidentalismes, formes locals, lèxic relacionat amb la navegació fluvial... 

Un altre fet que destaca és “l’oralitat” ja que hi ha freqüents intervencions del vell Cristòfol representat com la veu del poble.

Aquí adjuntem paraules que no hem dominat gaire durant la lectura del text:

• Encetar:
  Verb transitiu.
  Començar una acció, a tractar d’un assumpte o a parlar amb una altra persona: qui ha encetat la conversa, tu o ella?
  Sinònim: iniciar.
  
• Senalles:

1. Nom femení.
   Receptacle fet d’espart o de palma, que és més ample de dalt que de baix i que és gairebé tan alt com ample de boca.
   Sinònim: Cabàs.
2. Cisell: “passaven amb les senalles al braç”.
   

• Hòmens:
  Home: “fent via cap a les mines a dur el recapte als hòmens”.
  
• Retrunyien:
  Verb intransitiu: Retrunyir.
  Fer un soroll fort i que ressona com un tro: l’esfondrament de la casa va retrunyir per tot el poble.
  
• Estalzí:
  Nom masculí.
  Substància negra que prové de matèries que no han acabat de cremar i que es diposita en les xemeneies.
  Sinònim: Sutge.
  

• Esventava:

1. Verb transitiu.
   Escampar una cosa al vent: per netejar el blat l’haurem d’esventar a l’era.
   Sinònim: Dispersar.
2. Verb pronominal.
   Esventar-se. Sofrir l’acció del vent: la terrassa s’esventa amb tant d’aire.

• Llaüts:
  Embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina: “el llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa”.
  
• Molló:
  Nom masculí.
  Senyal clavat a terra que marca els límits d’un terreny o les parts d’un camí: va aturar-se al costat d’un molló del camí.
  Sinònim: Fita.
  
• Batusses:
  Nom femení.

1. Acció en què dues o més persones o animals lluiten i empren la força, les armes o qualsevol altre recurs amb la intenció de fer-se mal, matar-se o imposar la seva voluntat: al port hi ha hagut una batussa entre mariners.
   Sinònims: Altercat, brega.
2. Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, etc.
   Sinònims: Batuda, pallissa.
   

• Esllomaré:
  Verb transitiu i pronominal.
  Fer malbé els lloms d’un animal o d’una persona: és un salvatge, va esllomar l’ase a cops perquè no volia caminar; es va esllomar carregant tant de pes.
  
• Escarnis:
  Nom masculí.
  Burla cruel i humiliant: no facis escarni, que això és molt seriós.
  
• Catxamona:
  Bufetada, clatellada o cop de mà al cap.
  

• Ufanoses:
  Adjectiu.

1. Que fa ufana o que es glorieja d’una cosa: el capità de l’equip vencedor ha fet un discurs molt ufanós.
2. Que és molt abundant, que té un magnífic aspecte exterior: plantes ufanoses; el pare porta una barba ufanosa.

Sinònim: Esponerós.

• Melitxa:

Petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.

• Costerut:

Adjectiu. [Terreny]
Que és difícil de travessar perquè té un pendent molt pronunciat i està ple de roques: els bandolers s’amagaven a les zones més costerudes de les serres.

• Trill:
  Nom masculí.
  Instrument que es fa servir per fer sortir a cops el gra de les espigues dels cereals i se parar-lo de la palla.
  
• Xollant:

Verb transitiu: Xollar.
Tallar arran els cabells a una persona o el pèl o la llana a un animal.
Sinònim: Esquilar.

• Albardar:

1. Nom femení: Albarda.
   Guarniment de les bèsties de càrrega en forma de coixí, ple de borra, de palla, etc., que se’ls adapta al llom i sobre el qual es col·loca la càrrega.
2. Endiumenjar.
   

• Iradament:
  Amb ira: “esquellejà mentre brandia iradament la brotxa empastifada de sabó”.
  
• Badocs:
  Adjectiu i nom masculí i femení.
  [Persona] Que és poc intel·ligent: és tan badoc que tot se li ha de repetir dues vegades.
  
• Foragitada:
  Verb transitiu: Foragitar
  Treure fora o expulsar d’un lloc una persona o un animal: van foragitar els bandolers.
  
• Vetesifils:
  Nom femení.
  Establiment on es venen fils, agulles de cosir, botons, cintes, etc. i, generalment, roba interior.
  Sinònim: Merceria.
  
• Cèrcol:
  Nom masculí.
  Peça de fusta o metall en forma de circumferència, com les que uneixen les fustes d’una bóta de vi o com les que envolten les rodes dels carros.
• Bromera:
  Nom femení.
  Conjunt de bombolles molt juntes que es forma a la superfície d’un líquid agitat: faig servir aquest sabó perquè fa molta bromera.
  Sinònim: Escuma.
  
• Esmunyir:
  Escapar-se: “se li va esmunyir de les mans”.
  
• Apotecari:
  Nom masculí i femení.

1. Persona que antigament preparava medicaments.
2. Persona que es dedica a preparar o a vendre medecines en una farmàcia: l’apotecari m’ha preparat aquestes píndoles.

Sinònim: Farmacèutic.

Context del conte

La història podem situar-la a Mequinensa, un petit poble envoltat pel riu Segre i per l’Ebre a l’actual comunitat autònoma d’Aragó. La relació que hi ha entre el poble i l’autor es que aquest va néixer i va viure la seva infància allà.

Gràcies a la descripció que fa el conte, podem saber que és un poble rústic amb carrers molt amples fets de pedra i amb pendents molt inclinades. 

Finalment, l’autor aprofita el recorregut d’en Florenci i del barril de sabó moll per situar-nos millor dins del poble, explicant com és el carrer que puja en Florenci i com són les botigues que l’envolten.

Les accions narrades pel “Vell Cristòfol” transiten entre els anys 50 i 60, a més es pot observar l’ambient de repressió i opressió política propi d’aquells anys.
Tot i que les accions narrades de Cristòfol se situen al segle XX, és podria dir que hi ha dos temps narratius: un temps narratiu actual (quan narra la història al cronista) i un temps passat però dins els marges de la vida adulta del personatge (quan passen els fets). 

El receptor real o el destinatari d’aquest conte és un historiador jove, encara que també es pot interpretar com que aquest cronista a qui el vell Cristòfol conta la història és el mateix Jesús Moncada. El fet de què aquesta història sigui narrada des d’aquest punt de vista fa que el receptor no pugui participar en la història, només escoltar-la. Per tant, tot el que pensa el receptor no pot influir dins de la història però si permet saber l’opinió d’una persona durant la història.

L’estructura del conte “Un barril de sabó moll” és una crònica la qual al seu estil destaca l’agilitat i la concisió expositiva, així com un ritme ràpid. Al conte sovint utilitza la ironia i l’humor motivades per un fet insòlit, que força de manera subtil la lògica d’una realitat quotidiana.

Gràcies a aquest conte podem observar la crítica social i política de l’època. Aquest conte il·lustra l’actitud moralment criticable d’alguns personatges com es el cas d’en Florenci o en Pere Camps. 

Exemple d’ironia i crítica social: Florenci, un prototipus d’home resignat, que treballa per Pere Camps i està sotmès a les seves ordres, al seu caràcter violent i a les males paraules del patró del vaixell.

El significat o contingut temàtic

El títol d’aquesta història és un barril de sabó moll ja que, el protagonisme el té un barril de sabó moll que s’escorre de les mans d’un home, en Florenci, qui el puja carreró amunt i quan se li rellisca cau carrer a baix.

L’acció d’aquesta història es fa durant un matí.

L’assumpte de què tracta és quan el patró, en Pere Camps, mana al seu peó, en Florenci, a pujar un barril de sabó moll cap a la botiga d’Adelaida situada al punt de dalt del carreró de Sant Francesc (travessa la vila de dalt a baix; seguint el pendent de la serra, i acabant a l’Ebre), un camí recte i pesat de pujar, i encara més amb un barril de sabó moll.

El motiu pel qual en Florenci ha de pujar el barril és pel fet que el seu patró l’hi ha manat i el motiu pel qual se li rellisca és ja que un barril de sabó moll rellisca molt i encara més amb la situació que si li presenta, aquesta és el temps que feia al poble aquell dia, amb trons i pluja. 

Personatges

El significat i l'estructura

El conte “Un barri de sabó moll” respecta l’estructura d’una crònica, en la qual, un personatge la història i un altre la recull. El cronista és el vell Cristòfol que li explica tot al narrador en el cafè de la Granota. Aquest conte es desenvolupa al poble de Mequinensa: Molló de Pedret i Carreró de Sant Francesc.

Raonablement, poden pensar que el Cristòfol és una persona d’edat, un avi entrat en la setena dècada de la seva vida, i que els esdeveniments del conte  va succeir durant la seva edat adulta. Per tant, podem ponderar que els fets es retrotreuen en el passat.

En la introducció del conte el cronista ens explica detalladament els personatges principals. A més, també, explica com és la seva relació. En aquest cas tenim a dos personatges principals com són: En Florenci i en Pere Camps, en què la seva relació no és gaire amistosa. Ja que en Pere Camps, patró d’en Florenci, mai li ha caigut bé a la gent i, a més, és una persona arrogant i dominant. En Florenci, en canvi, és la cara contrària de la moneda, és una personada educada, treballadora, pacient, i que per por, aguanta tots els crits. 

En el nus o desenvolupament del conte, apareixen els personatges secundaris com: la Clenxa (propietari d’una botiga); Marieta Peris, més coneguda com a Gramola (que és una dona molt xafardera); entre altres. En aquest cas, aquest personatge secundaris el que fan és burlant-se d’en Florenci, que porta el sabó camí cap a dalt, i a més també li diuen que es “revolti” contra el seu patró. I així deixarà de ser una persona manipulada igual que altres persones de la tripulació.

El desenllaç del conte acaba amb el barri de sabó xocant amb el bar d’ Alexandre i tot s’havia convertit en escuma. En aquesta part del conté,  tenim en Florenci quasi al final de la pujada i més a baix hi és en Pere Camps que estava pujant. Molts diuen que el barril el va deixar anar en Florenci per a què s’estampés contra el seu patró. Altres diuen que se l’hi va relliscar pel cansament.  Tot el que ho havia pujat, va ser un treball inútil, ja que el barril va caure.

El conte des de començament preveu que passarà alguna cosa mala dient: “Uns núvols d’estalzí baixaven per l’Ebre i s’ataconaven damunt la vila [...] Un dia lleig, xiquet, d’aquells que t’esmolen els nervis.” Amb aquestes paraules, Jesús Moncada, ens descriu un dia fosc pels núvols amenaçadors de pluja, com si ens insinuessin que s’esdevindria algun fet, que acabarà mullants els carrers de Mequinensa.  A més intenta introduir-nos en l’ambient de la història, dels dies dels fets. Al conte, a part, hi ha un moment en què el Cristòfol esta parlant amb la Marieta Peris i es a punt d’explicar una història que va succeir entre ells dos, però ho deixa córrer. Això fa suposar que entre els dos va succeir alguna aventura.

A més, l’obra està relacionada amb el mite de Sísif, rei d’Efira. Sísif va ser obligat a empènyer una pedra cim amunt durant tota la seva vida a l’infern. Però aquesta pedra sempre quan hi era al cim de la muntanya rodolava muntanya a baix.  Això va ser perquè després de demanar-li a Hades (rei de l’inframón) de tornar al món superior, aquest es va negar, més tard, a retornar a l’infern.  Aquest mite té relació amb el conte de Jesús Moncada, ja que en Florenci estava destinat a portar un barril al cim del carrer fins a un bar, per això, en Florenci també se’l coneixia com “En Sísif de la Ribera”.

El llenguatge que utilitza en el llibre és un vocabulari específic relacionat amb la navegació fluvial i el llenguatge comarcal de la regió de la Mequinensa, és a dir, el català nord occidental.  Aquest conte utilitza sovint la ironia juntament amb l’humor, com es el cas d’en Florenci quan puja el barri i a mig camí es troba a la Clenxa i aquesta li diu: “¿Tot aquest sabó necessites per rentar-te, Florenci?” “¿Tan rubinoses duus les orelles?”. El seu lèxic sovint es presenta complicat, ja que utilitza paraules d’aquella època.  Per exemple: Renecs (insults), batusses (baralles a cops), brandir(moure a banda i banda amb gest amenaçador), fer un capbussó (posar el cap sota l’aigua), xollar (tallar arran) els clatells, les orelles rubinoses... Entre altres paraules.




Sonia Márquez i Cristhian Daniel Briones