Aquest conte, pertany al grup de catorze contes del llibre El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Un escriptor nascut a Mequinensa, durant l’etapa més dura de la postguerra i en una vila de vençuts. Aquests fets els plasma al recull de contes del seu llibre. L’obra literària de Jesús Moncada, se centra en la seva part més extensa en la història de Mequinensa, i en bona part en els comportaments i la psicologia dels seus habitants, tant contemporanis com passats.
L’argument d’aquest conte comença amb el vell Cristòfol explicant a Jesús Moncada (autor del llibre) les aventures que es van viure en l’enterrament d’un veí del poble, l’oncle Nicolau, conegut per ser una bellíssima persona ara recordada per tots els habitants de Mequinensa. Aquest enterrament va tenir molta transcendència i va ser molt criticat per la gent del poble pel get que coincidís amb l’hora exacta en que es disputava el partit de futbol entre l’equip local i el seu gran rival. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir per anar a acomiadar al gran Nicolau o bé gaudir d’un emocionant enfrontament futbolístic. Tot i això, segons Cristòfol va ser l’enterrament on hi va acudir més gent; per una part perquè inclús els jugadors i espectadors de l’equip oponent van acudir-hi en acabar el partit. Vint anys després encara recorden aquell dia, com un dia molt trist per la pèrdua d’un amic. D’altres recordaven aquell dia amb ràbia i rancor, pel fet que el partit hagués estat poc animat i com a conseqüència de la celebració d’un funeral, que per a ells era considerat molt menys important que el partit.
Els personatges d’aquest conte son en Cristòfol, el narrador de la història, el qual a vegada n’hi forma part també. Es tracta d’un home d’edat avançada, sensat, educat i coherent amb els fets. Demostra que tot i ser un gran aficionat al futbol abans hi ha altres prioritats. Després trobem a Nicolau Vilaplana, el personatge principal del capítol. Veí de Mequinensa, que mor a causa de la vellesa. Per la seva manera de ser, d’actuar... s’ha guanyat el respecte i la confiança dels veïns. Tot i la seva mort és recordat i apreciat per una part de la vila, mentre que altres persones el recorden amb fúria per un fet que ell mai va planejar, el seu enterrament el dia del partit. Tot seguit, la Clenxa, el barber del poble, que pels seus comentaris, demostra ser una persona immadura i incoherent .Per acabar Florentí Veriu, un veí que després de vint anys de la mort del Nicolau, s’atreveix a continuar criticant aquell fet i es capaç de retreure-li al fill del difunt.
El narrador explica la història viscuda en primera persona i de la qual hi es partícip. És un narrador intern.
L’acció d’aquest conte, succeeix a la població de Mequinensa, al Café de la Granota on el senyor Cristòfol explica la història a Jesús Moncada. També a la barberia de la Clenxa, un dels llocs on es discuteix i es critica la mort de Nicolau amb motiu de coincidir amb el famós partit. També podem situar l’acció als carrers de la vila propers al camp de futbol on es duu a terme l’enterrament de Nicolau. Finalment al camp local de futbol i altre vegada després de vint anys al Café de la Granota on es segueixen recordant els fets de la mort de Nicolau Vilaplana.
Espais: el funeral de l’oncle Nicolau i per una altra banda, el camp de futbol on s’està disputant un partit importantíssim.
El temps es extern, on els fets daten entre finals de la dècada dels cinquanta i principi de seixanta del segle passat i intern, on els fets succeeixen en quatre espais de temps diferents; El dia de la mort de Nicolau Vilaplana, l’enterrament, vint anys després on explica els fets Cristòfol, i dies abans de l’explicació de Cristòfol, on Florentí Veriu insulta al fill de Nicolau.
El conte és una crònica escrita en prosa excepte un petit diàleg entre els assistents a l’enterrament.
Comença situant la història en la “nostra vila”, el narrador marca la temporalitat dient que el que està a punt de narrar, li va explicar el Vell Cristòfol en un passat, referint-se a un passat anterior. A continuació, apareix la oralitat del mateix Cristòfol. Aquest explícita al narrador que els fets van passar fa 20 anys.
L’aparició en el relat de l’equip contrari de Masos de Cinca, situa aquesta narració en l’entorn de l’Ebre i especifica indirectament l’adscripció territorial de l’equip local.
Jesús Montcada utilitza un lèxic i frases pròpies del català occidental i en alguns casos utilitza formes locals i comarcals típiques dels pobles lleidatans (Mequinensa està molt a prop de Lleida). Utilitza un to oral per donar la sensació de que les histories han estat explicades directament per la veu del poble.
Montcada dóna una visió irònica i sarcàstica sobre el tema de la mort, en aquest conte podem veure com els personatges donen molta més importància a un partit de futbol que a una mort. Això aporta quotidianitat a la història.
Algunes paraules del vocabulari:
- Absolta: responsori que es diu per als difunts.
- Espatotxí: persona de molta vivor, de molt enginy.
- Ataüllar: veure de lluny alguna cosa, sense distingir-la bé.
- Blasmar: desaprovar, censurar algú per haver obrat malament.
- Escanya-rals: Avariciós en extrem.
- Xolla: seny, enteniment.
Eva Marchena, Carla Rabaneda i Vanessa Prado
“Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el tercer capítol de “El café de la granota”. En Nicolau Vilaplana mor i es celebra l’enterrament el mateix dia que un partit de futbol molt important. La gent del poble, però, assisteix a l’enterrament encara que creuen que en Nicolau s’havia mort justament aquell dia per fer-los la guitza. Durant l’enterrament hi ha diverses interrupcions, ja que el camp de futbol estava al costat de la plaça on el mossèn feia les oracions. En aquell moment els aficionats de l’equip contrari canten gol i la gent del poble, encara a l’enterrament, comença a perdre la il·lusió de guanyar, però quan son davant del camp camí del cementiri paren a veure el final del partit. Al final l’equip local guanya per dos gols a un i quan acaba el partit, tant l’equip contrari com el local i els aficionats fan el camí fins el cementiri acompanyant el difunt Nicolau.
- Espai: La història també té lloc al poble de Mequinensa, ja que alguns personatges i llocs de la vila, es repeteixen (el camp de futbol, la plaça, els carrers...)
- Temps: Com els altres relats, l’acció transcorre en els anys cinquanta. Gairebé tot el relat té lloc una tarda de diumenge, en un enterrament i un partit.
- Narrador: El narrador és un narrador intern i testimoni dels fets, ja que explica la història viscuda a una altre persona. La història com algunes altres estan explicades al Cafè de la Granota.
- Tema: En aquest capítol es veu perfectament l’egoisme de la gent de la vila. Prefereixen anar a veure un partit de futbol que anar a l’enterrament d’un amic, tot i així es comporten mínimament i assisteixen a l’enterrament. També veiem la humilitat del fill del difunt, ja que deixa anar a la gent a veure el partit i després aquests li tornen el favor acompanyant-lo (equip contrari, equip local i aficionats) fins el cementiri.
- Personatges:
L’Oncle Nicolau: Personatge que no apareix físicament, ja que el capítol tracta la seva mort. El narrador ens parla de la seva mort i del que pensaria l’oncle Nicolau si estigués present (ja que el personal que va acudir a l’enterrament, la gran majoria, anaven beguts) L’oncle Nicolau, tal i com ens diu el narrador, Cristòfol, era un tros de pa.
Vell Cristòfol: Es qui li diu, al noi que l’escolta, al café de la Granota, mentre beuen cafè, el que passava a l’enterrament de l’Oncle Nicolau. En Cristòfol diu que no té memòria de que cap persona del poble li caigués extremadament be, no podia presumir de ningú i creia que l’oncle Nicolau no va morir per gust però que els hi havia fet una miqueta la guitza morint-se precisament aquell dia, el dia del partit, però creia que era una bona persona, ja que sinó la gent del poble no hagués anat a l’enterrament sinó al partit.
Miquel Serra, vell Gòdia, Pere Sansa, Sebastià Peris: Els cita, el vell Cristòfol, mentre són al cafè i estan asseguts a la taula de sota el rellotge. En Miquel Serra va ser company de mina d’en Cristòfol durant quaranta-dos anys.
L’Oncle Soler: Es va barallar amb l’oncle Nicolau fa temps, des de llavors que no es parlaven. La baralla va començar per culpa d’una partida de botifarra on els dos eren parella i van perdre per culpa de l’oncle Soler.
Bernarda Pedret: És la mestressa de la mina Segre, “la bruixa”.
El Capellà: Va permetre que anés la música a l’enterrament per Bernarda Pedret, ja que aquesta havia deixat una bona quantitat de diners per pagar una imatge de fusta per posar a l’altar de l’església.
Pere Savina: És el cunyat del narrador. Va dir que l’enterrament d’en Nicolau va ser un èxit rodó. Mentre el capellà de Vallperdiu està fent les oracions a la plaça, que era bastant difícil mantindré la concentració, ja que el camp de futbol era al costat, l’equip contrari marca el segon gol i el Pere Savina l’anomena “dominus vobiscum”.
L’equip del poble: L’equip del futbol del poble va començar el partit sense cap seguidor seu, ja que tots eren a l’enterrament. Van començar perdent, però més tard quan la ribera va pujar i va inundar el camp, van remuntar els gols i van guanyar. Van quedar dos a un, a favor de l’equip del poble.
Masos de Cinca: L’equip del poble havia de jugar el mateix dia de l’enterrament contra els Masos de Cinca. Era el partit més important de la temporada. Els Masos de la Cinca marquen un gol quan tot el poble és a l’enterrament. Comencen guanyant i l’equip del poble creu que perdrà, però per sort els Masos de la Cinca són els que perden.
Mossèn Silvestre: En mossèn Silvestre era un home molt aficionat al futbol, si havia d’enterrar a algú un dia que hi havia partit, ho feia ràpid, acompanyava en el sentiment a la família del difunt i marxava cap al camp. En l’enterrament den Nicolau, però, no va poder fer això ja que el rector no hi era.
El rector: No va poder acudir a l’enterrament d’en Nicolau ja que la nit abans va haver de marxar del poble cap a Balaguer, perquè que la seva germana s’havia posat malalta.
El rector/capellà de Vallperdiu: Era el rector a qui havien d’acudir si el del poble no hi era. Es qui va enviar al xofer a dir que l’enterrament seria a les cinc de la tarda del diumenge. La gent del poble creia que l’equip contrari, els Masos de la Cinca i el rector de Vallperdiu s’havien posat d’acord en l’hora de l’enterrament i del partit perquè els seguidors, la gent de la vila, no pogués acudir al partit i així ensorrar la moral a l’equip del poble.
Clenxa: Se’n riu de la mort.
Serafí Vallcorna: És l’home el qual la Clenxa està atenent a la barberia mentre fa el comentari de la mort que coincideix amb el partit de la Lliga.
Florentí Veriu: Uns dies abans que el narrador li estigues explicant aquesta historia al cafè en Florentí Veriu va fer un comentari sobre aquell dia on parlava malament del fill de l’oncle Nicolau.
El fill gran de l’Oncle Nicolau: No apareix a la història, és citat a final del capítol. Ens diu que si el fill gran de l’oncle Nicolau hagués estat present aquell dia que en Florentí Veriu va fer els seus comentaris sobre el partit i l’enterrament, s’hauria d’haver mossegat la llengua per no dir-li res.
Eva Barrero i Carme Jurado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada